de

Matilda

-Digue-me’n un que t’hagi agradat,
-Em va agradar El Lleó, la bruixa i l’armari -va dir Matilda-. Em sembla que el senyor C.S Lewis és un escriptor molt bo. Però té un defecte. No hi ha trossos divertits, als seus llibres.
-Tens raó -va dir la senyoreta Honey.
-Tampoc no hi ha gaires trossos divertits als llibres del senyor Tolkien -va dir Matilda.
-Et sembla que tots els llibres per a nens haurien de tenir trossos de broma? -va preguntar la senyoreta Honey.
Sí -va dir Matilda-. Els nens no són tan seriosos com els grans i els agrada riure.

Matilda, Roald Dahl 1988

Margaret W. Tarrant 
de

Cant Egregorià

Qui té ànsia de la infància
que es despulli-amb elegància
però sense aires d´arrogància-
de les capes restrictives
de nefasta petulància
amb què el saber l´ha anat vestint
i que les llevi
-primer l´una, després l´altra-
fins a restar conill (es a dir nu
petit i xic com un no res
inospitat en l´abundància)

qui té apetit de ser petit
que giri un dit, que descargoli
el cargolet que el fa erudit
i, alçant la tapa de l´olleta
on bull l´embull -nus d´espaguetis-
de les trames i els ordits
que deixi anar la bafarada
d´aus d´antull, afanys i llunes
que barbullen com mosquits
deixant-se vèncer pel delit
d´alliberar vols inhibits

qui té ànsia de la infància
que -vestit d´angelical bel·ligerància
i esgrimint l´indicador
de la freqüència i la impedància-
com bus busqui en el submón
car es aquí, sota el vernís
de la més fàtua jactància
on rau el temps de la fanció
(d´on tot s´exfància
s´extravia en laberints d´erudició
fins que, per fí, de nou s´infància).

Cant Egregorià, Pau Riba

l était un enfant qui n'a jamais voulu les années 1920

Pau Klee

de

Tao

Reconocer algo como hermoso
convierte en feas otras cosas.
Y, cuando descubrimos la bondad,
ponemos también de relieve la maldad.

Ser y no ser se apoyan uno en otro,
difícil y fácil se crean mutuamente,
largo y corto son interdependientes,
alto y bajo se definen el uno al otro
y todo antes genera necesariamente un después.

Por ello el maestro
actúa sin decir nada
y enseña sin abrir siquiera la boca.

Lao-tzu 

Gaston La Touche et la Bretagne

Gaston La Touche

 

de

Lluna

«La Mina deixa que els seus ulls s’omplin de llum blanca. Des de sempre, li ha succeït que, mirant la lluna, s’hi queda gairebé extasiada. I pensa que estima la lluna. L’estima perquè és blanca i també és fosca; perquè a vegades és rodona i, a vegades, escapçada; perquè hi és i no hi és; però, sobretot, l’estima perquè la lluna, a diferència de la justícia, lluu igual per a tothom.»
L’hora de Pentesilea, Carme Arrufat Dalmau 

Meet the Moon Schloe

Christian Schloe