Lluna

«La Mina deixa que els seus ulls s’omplin de llum blanca. Des de sempre, li ha succeït que, mirant la lluna, s’hi queda gairebé extasiada. I pensa que estima la lluna. L’estima perquè és blanca i també és fosca; perquè a vegades és rodona i, a vegades, escapçada; perquè hi és i no hi és; però, sobretot, l’estima perquè la lluna, a diferència de la justícia, lluu igual per a tothom.»
L’hora de Pentesilea, Carme Arrufat Dalmau 

Christian Schloe