Annie Hall

«I em vaig recordar d’aquell vell acudit, ja saben, el del home que va a veure al psiquiatre i li diu: “Doctor, el meu germà s’ha tornat boig. És creu que és una gallina”. I el metge li contesta: “Bé, ¿i per què no fa que el tanquin?”. I l’home li replica: “Ho faria però és que necessito els ous”. En fi, jo crec que això expressa molt bé allò que sento sobre les relacions entre les persones. Sabeu? Són completament irracionals, desbaratades, absurdes i… però, ah, crec que les seguim mantenint perquè la major part de nosaltres necessitem els ous.”
Annie Hall, Woody Allen i Marshal Brickman 1977

Nadie quiere la noche

«Menja amb persona quan no està. Dorm amb persona quan no està. Riu amb persona quan no està.”
Nadie quiere la noche, Isabel Coixet 2015

Holy Motors

-La bellesa… diuen que està a la mirada de qui observa.
-I si la gent deixa de mirar?
Holy Motors, Leos Carax 2012

Sommarlek II

“El vaixell que xiulava lluny… Això i altres coses com la música i la lluna, el silenci i la impaciència, la sang murmurant a les meves orelles… Van crear un ambient estrany, com una cançó. Una nova habitació es va obrir a les nostres ments.”
Sommarlek, Ingmar Bergman 1951

Sommarlek

“Només es veu la vida d’un mateix amb claredat una vegada, quan tots els murs protectors s’han esfondrat. Et quedes allà, despullat i fred, veient-te tal i com ets.” Sommarlek, Ingmar Bergman 1951

En Lektion i Kärlek

“Vull ser un noi, no una noia! No vull celebrar cap aniversari ni portar vestits! No vull viure, vull asseure’m al pomer!”
En Lektion i Kärlek, Ingmar Bergman 1954

 

Algun dia, Adolorida

«-Algun dia, Adolorida -no sé quan-, potser això canviarà… Sento la pudor de mort i veig la trampa parada. Tanmateix, aquesta espurneta que porto dins, sempre encesa a desgrat d’aquesta tristor que em rosega l’ànima… No demanaria gaire. No sóc de la fusta amb què fan els sants, i em cou als ulls el fum de l’encenser. En tindria prou amb el pa, el vi i una cançó. Que no ho veus? Llavors el món serà bonic com una noia; Ladislau el calafat tindrà tot el temps que vulgui per fer el submarí de fusta que somia, el vell del Llarg es podrà fumar unes caliquenyes de quatre pams… Tanmateix, fins que això no arribi hem de fer la nostra feina.
I Tastaboires, seguit per la seva mula, se’n va anar cap als muntets d’escombraries que havia separat curosament en buidar dins del carro les galledes que les dones deixaven a les portes de les cases.»
L’ull esquerre de Tomàs d’Atura, Jesús Moncada 1981

Retall de Natura Morta amb botelles, Claude Monet 1862

 

Mira-te’ls, Adolorida

«Mira-te’ls, Adolorida… Porten les butxaques plenes d’il·lusions cobertes de teranyines, d’esperances secretes, de records, de fe, de pols i de cendres. El fàstic, però, és el que més abunda. I la por. En aquesta hora el coix coixeja més, el guerxo encara no hi veu ni de l’ull bo. Veus aquell que surt ara del perxis pel cantó del cafè de Bartomeu? Mira-te’l bé; està esverat. Potser ha tingut un somni massa feliç i, ara, de matinada, es troba sense remei encarat de nou a les seves amargors. No ha sabut pair el somni, i és que fins i tot per somiar se n’ha de saber. No cridarà, no, no farà res, pobre caloi! Ningú no li ha dit que sí, que hi ha alguna cosa a fer… Li ho haurem de dir tu i jo, Adolorida… Mira-te’l com se’n va, amb l’espinada partida, cap a la seva mort quotidiana… Ara es preparen per al joc. Cadascú, a poc a poc, va reconstruint la carota habitual, però nosaltres endevinarem, com cada dia, el que s’hi amaga davall. A la feina!»
L’ull esquerre de Tomàs d’Atura, Jesús Moncada 1981

Donkey & Turf Cart Donega, Gladys Maccabe

Cartes

«Escriure cartes significa despullar-se davant dels fantasmes, que les esperen àvidament. Les besades per escrit no arriben a la seva destinació; se les beuen pel camí els fantasmes».
Carta a Milena Jesenská, Franz Kafka 1920

The Ghost’s Petition, Florence Harrison 1910

I una vegada…

«… i una vegada -oh, només una sola vegada!- vaig ésser despertat d’un sopor com el de la mort per la pressió de dos llavis espirituals damunt dels meus. Però el buit del meu cor ni així no volia ésser omplert. Jo enyorava l’amor que abans l’havia omplert a vessar. La vall va acabar fent-me mal pels seus records d’Eleonora, i la vaig deixar per sempre per les vanitats i els triomfs turbulents del món.»
«… i una vegada, una vegada sola en el silenci de la nit, vingueren encara a través de la meva gelosia els lleus sospirs que m’havien abandonat; i es modularen en una veu dolça i familiar dient: Dorm en pau!, perquè l’Esperit d’Amor regna i governa, i en estrènyer sobre el teu cor apassionat la que és Ermengarda, tu ets absolt, per raons que et seran conegudes al Cel, dels vots que vas fer a Eleonora.»
Eleonora, Edgar A. Poe 1842

The Awakening of Adonis, John William Waterhouse 1900