Deixeu-me dir

«Deixeu-me dir que ja és temps d’oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases de colors alegres.»
El fugitiu, Miquel Martí i Pol (1952-1957)

Imatge amb cases, Kandinsky

Repintar

-Veus quants pinzells? Tenim tota mena de colors. El teu pare ens ha fet arribar els olis i les pólvores de colors més preciosos que els mercaders porten des de Pèrsia amb els seus camells.
– No volia dir això, Sakumat. Jo preguntava si… estem segurs del que hem de pintar.
-Tenim moltes idees, Madurer.
– Sí, és veritat. Però no ens podem equivocar.
-Per què dius això? Per què no ens podem equivocar?
– Perquè si ens equivoquem… si no fem les figures correctament, sempre les tindrem així.
Sakumat va alçar una mà i va dir:
-També podem equivocar-nos, Madurer. Només cal que tinguem els ulls ben oberts i que ens adonem dels errors. Una forma en treu una altra i un color tapa un altre color. Però ara hem de començar. Si no comencem, mai no podrem fer les coses ben fetes, ni mal fetes.
L’estralisc, Roberto Piumini

Carl Larsson