El crit

«Era l’hora crepuscular, llavors que els colors s’intensifiquen i els porpres i els daurats brillen als vidres com el batec d’un cor excitat; quan, no se sap ben bé per quin motiu, la bellesa del món revelada i tanmateix a punt d’extingir-se, té dues fulles, una de riallera, l’altra tota angoixa, que et mig parteixen el cor.»
Una cambra pròpia, Virginia Woolf 1929

El crit, Edvard Munch 1893